Després de completar el procés d’infusió i consolidació que vam mostrar en el capítol anterior, la coberta del nou OLBAP TR12 ja està acabada i comencem a apreciar les dimensions i la distribució real de la nostra futura embarcació.
La seva configuració àmplia, oberta i pràcticament diàfana és un dels elements fonamentals del projecte Marín(us). Volem disposar d’una gran plataforma que permeti moure’s al voltant del vaixell amb comoditat i seguretat durant les nostres sortides de pesca i xàrters nàutics a Barcelona.
Més espai també significa més capacitat per adaptar cada sortida a diferents perfils d’usuaris: pescadors experimentats, persones que s’inicien en la pesca, famílies amb nens o persones amb mobilitat reduïda.
Durant les jornades i excursions de pesca, aquesta distribució permetrà que diversos pescadors utilitzin les canyes simultàniament, mantenint una àmplia zona central de treball i facilitant els moviments al voltant de l’embarcació.
L’objectiu és aprofitar l’estabilitat, la mànega i l’espai que proporciona el disseny trimarà de l’OLBAP TR12 per crear una embarcació on pescar i navegar sigui còmode, pràctic i segur.
En els propers capítols veurem la instal·lació de la cabina, la personalització dels diferents elements de coberta i la integració dels equips de navegació a la consola de govern.
Aquesta integració permetrà connectar els diferents sistemes de bord i recopilar dades reals durant la navegació. El Marín(us) es convertirà així en el nostre banc de proves flotant per desenvolupar i començar a validar, en condicions reals, el futur Assistent a la Navegació per a embarcacions d’esbarjo.
Dia a dia, fotografia a fotografia, comencem a reconèixer el vaixell que vam imaginar des de l’inici del projecte: un trimarà dissenyat per pescar, navegar i apropar el mar a tothom i, al mateix temps, desenvolupar noves eines per millorar la seguretat i l’experiència de la navegació d’esbarjo.
Continuem construint, aprenent i escrivint el Diari de Bitàcora del Marín(us).
